Shobogenzo

El Zen Soto és una de les principals escoles del budisme zen, originària del Japó. Es caracteritza pel seu èmfasi en la pràctica del zazen (meditació asseguda) com el camí principal cap a la il·luminació. A diferència d'altres branques del Zen, com el Rinzai, que posa un enfocament a la koan (enigma o pregunta sense resposta lògica), el Soto Zen considera que la pràctica de la meditació de manera senzilla i directa, sense intentar aconseguir un resultat específic, és la forma més genuïna de despertar. La idea central és que la il·luminació no és una cosa que s'assoleixi, sinó que és present en cada moment de la nostra experiència, i que la veritable essència de la pràctica rau en l'acció pura i no en l'esforç per assolir un objectiu.

Eihei Dôgen (1200-1253), un dels mestres més influents del Zen Soto, va ser el fundador del monestir d'Eiheiji al Japó, que continua sent un centre fonamental d'aquesta tradició. Dôgen, conegut per la seva profunditat filosòfica i el seu ensenyament rigorós, va emfatitzar la pràctica del zazen com l'expressió directa de lensenyament budista. La seva obra més destacada, Shôbôgenzô (El Tresor de la Veritable Llei), és un conjunt d'escrits que exploren la naturalesa de la ment, la il·luminació i la pràctica. Dôgen va ensenyar que la meditació no és un mitjà per assolir una fi, sinó que és, en si mateixa, la manifestació de la veritat última. A través del seu llegat, Dôgen segueix sent una figura central per als practicants del Zen Soto, inspirant-los a trobar la realització a cada instant present.