Càntir neix amb la voluntat d'acostar el budisme a la nostra manera de viure. És un pont entre el Dharma (l'ensenyament del Buda) i la nostra cultura. Prenem com a símbol un instrument utilitzat al mediterrani, tant per contenir com per transportar. Així, Càntir vol ser un nou continent per a un antic contingut que sempre està en moviment.
A més, l'atuell – l'equivalent dels nostres càntirs – és un símbol budista molt ric. L'aigua d'aquest càntir ens neteja internament perquè siguem un terreny fèrtil on creixin l'amabilitat, la fortalesa i la lucidesa. De la mateixa manera, des de Càntir volem preparar l'espai, les formes i els objectes per acollir la pràctica del Dharma en un context diferent del de la seva aparició: el nostre.
Ho fem mitjançant objectes significatius per a la pràctica budista, però que estèticament ressonen amb la nostra cultura i la nostra sensibilitat. Perquè no volem que l'espiritualitat ens quedi lluny, sinó que sigui una cosa viva, actualitzada i propera que ens acompanyi en cada moment.
Volem que els objectes budistes no siguin relíquies distants, sinó recordatoris quotidians de la nostra pràctica diària. I volem participar en la creació de noves maneres de viure el budisme.
Càntir sorgeix al si de Casa Virupa, un centre de meditació, d'estudi i recessos on resideix una comunitat de joves practicants budistes. Des de la seva aparició el 2015, el nostre dia a dia ha consistit a respondre aquesta pregunta: com practicar el Dharma des del nostre temps i des d'aquest racó del planeta?
No hem arribat a cap conclusió definitiva i esperem seguir així. Però, pel camí, hem donat a llum diversos projectes que connecten el Dharma amb la nostra cultura: des d'un laboratori de residències artístiques fins a un restaurant vegà, passant per un projecte d´horticultura ecològica i un centre d´estudis.
Càntir se suma alegrement a aquesta llista de projectes que uneixen la nostra vida i la pràctica del budisme, aquesta vegada en forma de botiga i d'espai de creació de nous objectes dhàrmics i per a la pràctica budista alhora que mediterranis.
Perquè sí, allò sagrat pot habitar en allò quotidià.
Perquè sí, l'espiritualitat també pot tenir un caràcter local i proper.
Perquè sí, el budisme també pot ser mediterrani.
